Manifest del senyor Antipirina

DADA és la nostra intensitat: que erigeix les baionetes sense conseqüència al cap sumaral del nadó alemany; DADA és la vida sense pantafles ni paral·les; que està en contra i a favor de la unitat i decididament en contra del futur; sabem de manera sensata que els nostres cervells es convertiran en coixins blanquinosos, que el nostre antidogmatisme és tan exclusivista com el funcionari i que no som lliures i cridarem llibertat.
DADA roman dintre del marc de les debilitats europees, és una porqueria com totes les altres, però d'ara en endavant volem apallisar-nos en diversos colors per ornar el jardí zoològic de l'art de totes les banderes dels consolats.
Nosaltres som directors de circ i escarnim entre els vents de les fires, entre els convents les prostitucions, els teatres, les ralitats, els sentiments, els restaurants, ui, ohoh, bang, bang.
Nosaltres decalrem que el cotxe és un sentiment que ens ha mimat més del que calia en les lentituds de les seves abstraccions, com els transatlàntics, els sorolls i les idees. Amb tot, nosaltres exterioritzem la facilitat, cerquem l'essència central i ens sentim contents si podem ocultar-la; no volem comptar les finestres de l'élite meravellosa, perquè DADA no existeix per a ningú i volem que tothom ho estengui. És aquí, us ho asseguro, on és el balcó de Dada. Des d'on un pot sentir marxes militars i descendir tallant l'aire com un serafí en un bany popular, per orinar i comprendre la paràbola.
DADA no és follia ni saviesa, ni ironia, mira'm, gentil burgès.
L'art és un joc color d'avellana, els nens construïen els mots que tenen repic al final, després ploraven i cridaven l'estrofa, i li posaven els peücs de les nines, i l'estrofa es va tornar reina per morir una mica i la reina es va convertir en balena i els nens corrien i es van quedar sense sopar.
I després van venir els grans ambaixadors dels sentiments que van exclamar històricament, a cor:

Psicologia, Psicologia, eheh
Ciència, Ciència, Ciència
Visca França
No som naïf
Som successius
Som exclusius
No som simples
i sabem discutir bé sobre la intel·ligència.

Però nosaltres, DADA, no compartim llur opinió, perquè l'art no és una cosa seriosa, us ho asseguro, i si mostrem el crim per dir doctament ventilador, és per afalagar-los, estimats oients, us estimo tant, us ho asseguro i us adoro.


Dins Sept manifestes Dada, 1924
by Tristan Tzara